dissabte, de gener 13, 2007

Crítica del concert de Sant Josep, 6 de gener de 2007

MÚSICA, MESTRE!
per Jordi Cabezudo, estudiós de la música

Sant Josep afina amb La Nota

A les nou del vespre, una atapeïda Església de Sant Josep plena de gom a gom, es disposa a oferir un concert que ja comença a ser tradicional en aquestes dates. El Concert de Reis de la Coral La Nota. Destinat aquest any a recollir fons per a la Residència Torre Llauder (actualment amb un dèficit econòmic important). La seva directora, Gemma Sancho, em comenta els nervis i aquells petits errors o incidències que, al seu parer, han comès sobretot al començament del concert, ja que no són professionals i reben molta pressió en un acte tan significatiu com aquest. Al meu parer, l’ampli somriure de complicitat i els tres bis que varen regalar al final de l’espectacle, amb el públic dempeus i la gran ovació d’acomiadament no requereixen més valoracions posteriors que un excel·lent. El perquè d’aquest èxit de públic i les ovacions posteriors té la seva lògica. Un repertori que agrada al públic, en el que hi ha una empatia amb els gustos dels oients. Unes Nadales pròpies de l’època, música popular menorquina i peruana, un clàssic Ave Verum per acomiadar l’any Mozart, dues havaneres de Pere González amb lletra de Josep Fradera. Espectaculars temes d’èxit de pel·lícules. Un sempre agraït i aplaudit tema de Joan Manel Serrat, “paraules d’amor” i un final del Pop clàssic, Mamma mia, del grup Abba. Una directora enèrgica i decidida, alhora que matisant els petits detalls amb suaus expressions, i que ha treballat de valent durant tot l’any per aconseguir cedir el seu esforç i el de tots els seus companys en una hora i mitja de comunicació i enteniment amb un públic prou disposat i receptiu. El mestre Josep Canals, sempre al lloc que correspon a qui fa d’acompanyant i suport, sense prendre el protagonisme a Les veus. Trenta-cinc veus, entre baixos, tenors, contralts i sopranos. Gent de totes les edats, però imperant el jovent, que sempre són els que porten alegria i aires nous, no convé rovellar-se, i això es “nota” a La nota.